LA RIMA HipHopFest feminista i antirracista a NouBarris: 10 i 11 d’Octubre

cartel-verkami2

Des de fa quasi un any que deixem volar la imaginació i el desig de muntar un festival de hip hop. Unes van conspirar la idea, i ràpidament van contagiar a la resta. La idea; un festival creatiu, combatiu, un espai de trobada, d’intercanvi, on visibilitzar la diversitat de veus, gèneres i cossos. Com a feministes vèiem la necesitat d’expressar la nostra lluita també a través de l’art i de la creació. Les armes de la crítica poden ser moltes i molt variades, com nosaltres mateixes. El nostre feminisme ve de diferents Herstòries i recorreguts de lluites diverses.

Per què Feminista?

Nosaltres decidim com pensar, sentir i actuar a la nostra vida, en el quotidià i en el col·lectiu. Qüestionem qualsevol imposició, el nostre feminisme és una acció continua de rebel·lies multiplicades, una forma de donar resposta a tot allò que ens oprimeix, que ens silencia i que ens intenta alienar. És per això que creem espais de contracultura feminista; on les dones, lesbianes i trans puguem expresar l’art lliurement, sense estereotips, basats en la sororitat, la solidaritat i el recolzament mutu. Volem aportar el nostre granet de sorra a la cultura de la llibertat o de la emancipació. Li apostem a un canvi social que es construeix des de baix, de forma col·lectiva, entre totes.

Des de l’art i les seves diverses formes d’expressió, posem al centre els nostres cossos i identitats sexuals dissidents per tal de confrontar la violència masclista, la lesbofòbia i la transfòbia. Perquè sabem que el capitalisme heteropatriarcal ha de ser destruít per a que totes siguem lliures.

Per què Antirracista?

Volem destruir totes les fronteres, que hi hagi lliure circulació de les persones i que cadascuna es quedi allà on vulgui.

Per a nosaltres el 12 d’octubre no hi ha res a celebrar, però si és un dia de resistència i de lluita contra el regne d’espanya, contra l’expoli i el genocidi d’Amèrica Llatina. En aquesta lluita, ens reconeixem en la guerrera afro indígena, Micalea Bastidas Puyucahua, como símbolo de rebel·lió Llatinoamericana contra la corona espanyola.

Repudiem el racisme imperant als nostres barris, a les escoles, als llocs de treball, a dins nostre, a tots els àmbits de la vida. Estem fartes de les polítiques xenòfobes que també castiguen la solidaritat, nosaltres responem en particular, estant alerta, actuant contra les redades, contra les deportacions i en general contra la violencia institucional segregacionista i racista. La llei d’extrangeria regula i criminalitza la immigració, crea Centres d’Internament per a Extrangers on es tortura i assassina, i a més, va establir un reial decret de llei 16/2012 que nega la salut pública a persones sense papers. Hi ha molts deutes en aquest sistema “Mohamed, Idrissa, Soledad, samba, Mor i tantes altres…”

Ni oblidem, ni perdonem.

Per què un festival de Hip Hop?

El Hip Hop és una foma d’entendre’s, de relacionar-se amb l’entorn i l’espai, a través de diferents formes d’expressió artístiques com el Graffitti, el Rap, el Breakdance, DJ’s entre d’altres. És part d’un moviment contracultural que sorgeix com a resposta a l’exclussió que vivien les comunitats afros i llatines a la ciutat de New York (Estats Units), per part dels blancs als anys 50. Y no será fins als anys 70 que es parli propiament del Hip Hop. Avui, nosaltres, continuem amb el llegat antirracista del Hip Hop, reapropiant-nos dels carrers, alçant veus, pintant murs, qüestionant el masclisme dins i a través del Hip Hop, reivindicant les notes que desafinen amb allò imposat. Aquest festival preten ser un mitjà, un fil conductor per reforçar víncles, juntar esforços, compartir espais i eines, i deixar entrar altres mirades i altres vivències.

Per què a Nou Barris?

Perquè hi ha una memòria viva.  Aquests barris van sorgir amb la migració dels anys 50 i 60 de persones procedents de llocs diferents; Andalusía, Extremadura, i també de Castella la Manxa, Castella i Lleó i el Pais Valencià, van formar nuclis de vivendes que, amb el temps, van esdevenir en un barri propi. Tot es va aconseguir a base d’autoorganització veïnal, i d’anar al darrere del que consideràven just. Des dels anys 70 es van dur a terme importants lluites veïnals, les pancartes i murals reivindicatius eren part del paisatge, eren freqüents les accions directes, la desobediència etc.  Barris de cases d’autoconstrucció, de carrers asfaltats pels veïns i veïnes, l’autoconstrucció de la xarxa de clavegueram, segrestant autobuses per aconseguir transport públic al barri. Es van ocupar espais, concretament al juny del 1977, en una mobilització  veïnal va tindre lloc l’ocupació d’una antiga planta asfáltica, aquesta passaria a ser l’Ateneu Popular de Nou Barris que segueix existint a l’actualitat. D’alguna manera aquesta lluita va simbolitzar la fi del franquisme a Nou Barris, la derrota del model autoritari i el triomf del poder social. L’Ateneu es va definir com un gran centre on l’acció cultural i artística eren les eines de la transformació social. Per això, será l’Ateneu Popular de 9Barris l’espai del primer dia del festival, el dissabte 10 d’octubre.

I així van seguir successives lluites, reivindicacions a través de les quals es van guanyar moltes de les infraestructures i equipaments bàsics pel barri. En aquest ambient combatiu va nèixer Radio Bronka l’any 1987, una Ràdio lliure, un mitjà, a través del qual es denunciava la situación marginal del barri i com les veïnes i veïns es negaven a ser-ho; optant per l’acció directa, l’autoorganització, el recolzament mutu.

Un altre dels llocs emblemàtics de Nou Barris, i on  el diumenge 11 d’octubre es farà el segon dia del festival son les pistes d’Skate a Via Favència. Aquestes pistes, igual que la resta de pistes esportives que cobreixen la Ronda de Dalt, neixeren de la lluita de les veïnes de Nou Barris durant la Barcelona pre-Olímpica. Ja fa més de 20 anys de la seva construcción, i des d’aleshores, no hi ha hagut cap mena de manteniment per part del consistori. Ha sigut el col·lectiu de skaters, jòves de Nou Barris, qui sempre s’han responsabilitzat del manteniment de la pista. A l’actualitat, la pressió veïnal, la reivindicació constant i la lluita per part del col·lectiu de skaters, han provocat la remodelació de les mateixes.

En els darrers 20 anys al barri segueixen aflorant les seves característiques com a barri migrant i de clase obrera amb l’arribada de persones procedents de diferents parts del món. I l’habitatge, entre d’altres necessitats bàsiques, torna a ser una de les principals reivindicacions, i avui, igual que ahir, es segueixen creant xarxes de recolzament mutu per aturar desnonaments i desallotjaments i per a poder seguir autoorganitzant-se les ocupacions de vivendes. Podem dir que Nou Barris ha sigut i segueix sent un exemple d’autogestió, solidaritat i recolzament mutu entre els diferents col·lectius i la propia xarxa veïnal generada durant anys, tal i com ha demostrat la història d’aquest districte.

I per últim, convidar-vos a totes a participar i gaudir del I LA RIMA HipHopFest, feminista i antirracista.

Contra la violencia masclista i racista, ni un pas enrere, dos endavant!

Més info: larimahiphop.wordpress.com