Presentació del Llibre: La Conflictividad laboral en el área metropolitana de Barcelona (1961-1975)

DYRJgjxXcAAQEeLDissabte 14 Abril a partir de les 18:00 hs. presentació del Llibre : La Conflictivitat laboral a l’àrea metropolitana de Barcelona (1961-1975) amb el seu autor. Víctor López.

Aquesta obra s’origina amb l’interès de demostrar el paper rellevant que va tenir la conflictivitat laboral en la vida sociopolítica i econòmica en el marc català i estatal convertint al moviment obrer en el moviment social més fort de l’època, a través de les vagues i altres modalitats de protesta, que encara que de caràcter il·legal, van ser una realitat habitual en les relacions laborals, i al seu torn un element de tensió política continuada donada les actituds repressives d’empresaris i de les autoritats governamentals.

Aquesta recerca s’origina amb l’interès de demostrar el paper rellevant que va tenir la conflictivitat laboral en la vida sociopolítica i econòmica en el marc català i estatal convertint al moviment obrer en el moviment social més fort de l’època, a través de les vagues i altres modalitats de protesta, que encara que de caràcter il·legal, van ser una realitat habitual en les relacions laborals, i al seu torn un element de tensió política continuada donada les actituds repressives d’empresaris i de les autoritats governamentals. La ubicació espai-temporal està localitzada a l’àrea metropolitana de Barcelona entre els anys 1961-1975. Comprèn tota l’etapa del desenvolupisme franquista, en un període d’important transformació social que va portar el creixement econòmic dels seixanta juntament amb la forma canviant de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i els anys posteriors de crisi econòmica derivada de crisi del petroli, en els quals va haver-hi una extraordinària agitació obrera manifestada en nombrosos conflictes laborals. Aquesta zona, a nivell estatal, va anar dels llocs on el moviment obrer va aconseguir una major rellevància i va tenir una gran trasformación, a partir de l’experiència de la classe obrera local combinada amb una nova classe treballadora procedent de la immigració que va contribuir a rejovenir la classe obrera catalana. La recerca s’inicia amb una introducció al context soci-històric de l’època que antecedeix a una anàlisi del sindicat vertical i especialment cap a la figura dels Jurats d’empresa, basat en els exemples pràctics de l’empresa Soler Almirall i del Banc Central que representen dos models molt dispars quant a les seves característiques. També ocupa un lloc destacat la relació del moviment obrer amb altres moviments socials: apostòlics cristians, autònoms obrers i militància femenina. Es tracta de demostrar de com els repertoris d’acció col·lectiva obrera van aconseguir extrapolar-se en el conjunt dels moviments socials i de les aportacions realitzades per aquests cap al moviment obrer. La temàtica principal de la tesi versa sobre les característiques de la conflictivitat laboral. A manera introductòria, el vuitè capítol discorre sobre la legislació de vagues laborals, en el qual s’indaga i compara la legislació de la II República, la franquista i la constitucional. L’estudi sobre les característiques de la conflictivitat laboral està reforçat per una extensa base de dades d’elaboració pròpia que abasta les característiques, amb un ordre cronològic, de cadascun dels conflictes: periodització, empreses, causes, sectors de producció, localització geogràfica, grandària, durada, resolució i incidències (formes de lluita). En la base de dades que apareix com a part pròpia de la recerca, s’inclouen primordialment els conflictes de certa magnitud i durada que afectaven al normal desenvolupament de la producció: atur total o parcial, sota rendiment i vaga d’hores extra, així com les mobilitzacions polítiques-sindicals. Així mateix s’agreguen quadres quantitatius sobre cadascun dels capítols i els seus consegüents subcapítulos, en els quals sorgeix una relació numèrica i percentual de caràcter anual i a partir de 1969, trimestral que ens ajuda a comprendre la dinàmica i la tendència de la conflictivitat en cadascun dels anys i fins i tot dins dels períodes d’un mateix any. Les principals fonts utilitzades per a l’elaboració de la base de dades són la premsa legal i la clandestina